Història

Per a Luis Monreal i Martí de Riquer a la seva obra Els Castells Medievals de Catalunya, el Castell de l’Espunyola és una casa de camp que es va adaptar dins un petit castell medieval. De fet, es va salvar de ser completament destruït ja que estava en un lloc fàcilment accessible i va estar habitat. Es troba ubicat en un petit turó dins d’una vall propera a Berga.

Es tracta més aviat d’un palau fortificat, dotat d’elements de certa comoditat. Tot el conjunt formava un recinte emmurallat on hi havia la zona de residencia de planta rectangular de dues plantes i dues torres quadrades tancant un pati. Una mica mes allunyada es trobava la capella. Totes les construccions citades tenen la particularitat d’adaptar-se al terreny irregular.

Al recinte s’hi accedia per una porta d’enormes dovelles a la muralla que envoltava al castell davant del pati d’armes.

Una de les torres és la de l’homenatje, de planta quadrada i de 7 metres de costat i uns 10 d’alçada, amb gruixos de paret de 1,5 metres. La torre està coberta amb una teulada de dues aigües, havent perdut els merlets que hi havia originalment. A un costat del palau es pot observar un matacà o lladronera. Les pedres daten del segle XIII.

Llegenda

Segons Joan Amades, el Senyor de L’Espunyola era el mes ric i poderós de tota la comarca de Berga , era senzill i afable, fins al punt que es va enamorar d’una de les seves vassalles. No podent-s’hi casar per oposició materna, va renunciar a la senyoria de L’Espunyola, cedint els seus titols i dominis al seu germà. Va marxar a la guerra. Quant va tornar, la seva estimada va morir i ell finalment es va convertir en monjo.

Història del Castell de l'Espunyola

El Castell és citat per primera vegada el 950 com a possessió dels comtes de Barcelona. En aquest any la comtessa Adalaiz va fer donació del “castell quem dicunt castrum Spugnola” al monestir Sant Joan de de les Abadesses.

Posteriorment va pertànyer a Sant Miquel de Cuixà sota la regència de l’abat Oliba.

Ja en el segle XII trobem els cavallers de cognom Espunyola, senyors feudals del Castell i terme de l’Espunyola. Entre ells Guillem de l’Espunyola, que figura en el testament del conegut trobador Guillem de Berguedà.

En el segle XIV trobem el Castell a mans de Ramon de Peguera i de Bell-lloc, conseller del rei, que participà a la guerra contra Castella.

Més tard, el Castell de l’Espunyola va passar a ser possessió de diferents llinatges fins que el segle XVII va ser adquirit pel diputat de la Generalitat Francesc de Tamarit, el més destacat dels senyors de l’Espunyola, que va residir durant certes temporades al Castell. Precisament, l’empresonament de Tamarit el 1640 per protestar contra la política del comte-duc d’Olivares va provocar la revolta anomenada Corpus de Sang, que va desencadenar la Guerra dels Segadors, de la qual ell en va ser un dels principals caps polítics i militars.

Etimologia del nom Espunyola

D’etimologia incerta, el nom d’Espunyola apareix en la documentació antiga (s.X) com “ipsa Sponiola” o “Spugnola”, ambdues formes amb un sufix diminutiu romànic. Podria derivar dels noms d’arrel llatina “espona” (cingle o pendent associat a camps, prats o cursos d’aigua) o “spongia” (roca porosa).